L'objectiu de construir un espai comú de l'educació superior està suposant un procés important de canvi en l'entorn educatiu universitari europeu. Aquesta estratègia de transformació, que impulsa el procés de Bolonya, considera que les universitats tenen un paper clau per abordar amb èxit els reptes de la societat del coneixement. El desenvolupament d'un Espai Europeu d'Educació Superior es basa en l'autonomia institucional, la llibertat acadèmica, la igualtat d'oportunitats i els principis democràtics. Considera que són precisament les institucions d'educació superior les que, per mitjà de la docència i la investigació, han de promoure el desenvolupament social i cultural de la societat.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Autors
- Índex
- Capítol I. TIC-TAC: la UOC davant el nou context de l’EEES
- 1. Introducció
- 2. Educar per a transformar
- 3. Transformar per a educar
- 4. Conclusions
- Capítol II. El disseny de titulacions per competències
- 1. Introducció
- 2. El punt de partida: referents històrics i conceptes clau
- 2.1. Objectius del grup de treball
- 3. Competències : una aproximació a la seva definició
- 3.1. Definició de les competències
- 3.2. Les competències transversals
- 3.3. Competències pròpies de la UOC
- 4. Aplicació de les competències en un model de formació en línia
- 4.1. Del resultat del grup a la proposta
- 4.2. De la proposta a la implementació
- 4.3. La implementació en els graus
- 5. Conclusions
- Referències
- Annex 1
- Capítol III. L’evolució del model d’avaluació de la UOC en el nou context de l’EEES
- 1. Introducció
- 2. El model d’avaluació de la UOC abans de l’EEES
- 2.1 Descripció del model d’avaluació de la UOC i de la seva evolució històrica
- 2.2. Els diferents sistemes d’aplicació del model d’avaluació
- 2.3. Valoració del model anterior: punts forts i mancances
- 3. L’avaluació de competències a la UOC
- 3.1. Concepte i tipus de competències de què partim
- 3.2 Funcions i característiques clau del nou model d’avaluació de competències a la UOC
- 3.3. Descripció del procés d’avaluació de competències i dels principals elements que l’integren
- 4. Recomanacions per a la implementació i la millora continua del procés d’avaluació de competències
- 4.1. Recomanacions relacionades amb algunes de les possibles estratègies que caldria seguir en l’avaluació de competències de la UOC
- 4.2. Recomanacions en relació amb algunes de les accions que caldria dur a terme per a l’aplicació del model d’avaluació de competències de la UOC
- 5. Algunes consideracions finals
- Referències
- Capítol IV. El nou sistema de creditatge europeu: els crèdits ECTS
- 1. Introducció
- 2. Marc teòric/referents històrics
- 2.1. El marc legal
- 2.2. L’inici de l’EEES a la UOC: l’experiència pilot de dos títols propis, tres màsters oficials i d’assignatures concretes
- 3. Conceptes i elements essencials
- 3.1. Punt de partida: concepte i definició de l’ECTS
- 3.2. Equivalència en hores del crèdit ECTS
- 3.3. Forquilla de creditatge de les assignatures a la UOC
- 4. El creditatge ECTS a la UOC
- 4.1. Càlcul d’hores d’una assignatura
- 5. A tall de resum
- Referències
- Capítol V. El pla d’aprenentatge
- 1. Marc teòric/referents històrics
- 2. El Pla docent: concepte, procés de generació i agents implicats
- 2.1. Conceptualització del pla docent
- 2.2. Accions i actors relacionats amb el projecte d’aprenentatge
- 2.3. Disseny del procediment d’elaboració del projecte d’aprenentatge
- 3. El pla d’aprenentatge
- 4. Conclusions
- Referències
- Capítol VI. L’aula virtual a l’EEES
- 1. Introducció a l’aula (virtual): un punt d’ancoratge entre els actors
- 1.1. Cap a una definició d’aula virtual
- 1.2. Cal un concepte tan vell en uns temps tan moderns?
- 1.3. Una aula moderna per aprendre acompanyat en el context de l’EEES
- 1.4. L’evolució tecnològica de l’aula virtual
- 2. Categorització de l’aula virtual: estructura i funcionalitats
- 2.1. L’aula bàsica o nuclear
- 2.2. Les aules amb funcionalitats millorades
- 2.3. La personalització de l’aula
- 3. A tall de resum
- Referències
- Capítol VII. Gestió dels recursos docents en el marc de l’EEES
- 1. Introducció
- 1.1. Justificació del canvi de model de gestió
- 1.2. Objectius desitjables
- 1.3. Catàleg de recursos docents
- 1.4. Classificació i tipologies de recursos docents
- 2. Conceptes i elements essencials
- 2.1. Definició de recurs docent
- 2.2. Recursos i activitats docents
- 2.3. Recursos docents actuals a la UOC
- 3. Repositoris per a la gestió dels recursos docents
- 3.1. Cicle de vida dels recursos docents
- 3.2. Descripció dels recursos docents
- 3.3. Perfil d’aplicació i taxonomies
- 4. Discussió
- 4.1. Aspectes metodològics
- 4.2. Aspectes tecnològics
- 4.3. Aspectes legals
- 4.4. Aspectes de sostenibilitat
- 5. Conclusions
- Referències
- Capítol VIII. El reconeixement de l’aprenentatge adquirit per l’experiència prèvia en el sistema universitari
- 1. Marc teòric i referents
- 2. Marc general: conceptes clau
- 3. Implantació del RAEP en la formació virtual
- 4. Cap al RAEP 2.0.
- 5. Sinopsi: recomanacions/guia d’ús
- Referències
- Capítol IX. Treball final de grau, treball final de màster i pràcticum: la darrera fase de l’itinerari curricular de l’estudiant a l'EEES
- 1. Introducció: marc teòric i referents
- 2. Marc general i conceptes clau
- 2.1. Eixos fonamentals dels TFG, TFM i pràcticum
- 2.2. Punts clau de la gestió de TFG, TFM i pràcticum. Diagnosi d’implicacions en la gestió
- 2.3. ECTS en TFG, TFM i pràcticum. Principis bàsics i aplicació
- 2.4. Oferta de seminaris específics en el marc del TFG, TFM i pràcticum. Concepte i aplicació
- 2.6. La funció tutorial en el marc dels TFG, TFM i pràcticum
- 2.7. Institucions, empreses i TFG, TFM i pràcticum. Un model d’aplicació
- 2.8. Els recursos i materials a l’aula
- 2.9. Model d’avaluació de TFG, TFM i pràcticum
- 3. Aplicació en un model en línia de formació. Conclusions/sinopsi: recomanacions/guia d’us
- Referències
Texte
Audio
Adobe DRM
Connectez-vous à votre compte