Després que Jaume I conquerís Mallorca, Eivissa va ser l'objectiu dels nobles feudals. Conquerida el 8 d'agost de 1235, els pocs documents existents mostren que la seua població andalusí va ser objecte de desplaçaments i captivitat. Cap a 1260 s'hi havia consolidat una oligarquia local d'alguns cavallers i prohoms que cultivaven vinya, blat i collien sal de les Salines, tot gràcies a l'ús de captius. Aquells captius o esclaus foren, primer, els indígenes, i després, sarraïns portats a l'illa per corsaris i mercaders. Elaborat sobre el registre documental de la captivitat insular, aquest llibre proposa una reflexió sobre les causes i implicacions del fet que la historiografia haja generalitzat l'ús de les paraules 'esclau' i 'esclavitud' i que haja originat així una distinció entre captiu i esclau que, en realitat, no es detecta en les fonts.
- Cubierta
- ÍNDEX
- INTRODUCCIÓ
- Objectius i mètode
- Captius o «esclaus»
- L’aparició d’esclau
- L’esclavitud colonial atlàntica
- Captius i esclaus als documents relatius a Eivissa
- La definició de captivitat, i d’esclavitud
- Una «esclavitud domèstica»?
- Els usuaris de captius
- La captivitat medieval
- Captius a Eivissa
- Els captius. Quants? De qui? Per què?
- Els senyors de captius
- El control i el maneig del contingent captiu
- Eivissa, un mercat de redistribució?
- Una feina de captius quantificable: les obres públiques
- Eivissa 1235-1600. Els llocs i les magnituds
- Les fonts sobre captius i senyors de captius
- Les fonts sobre els senyors de captius
- I. LA CONQUESTA, LA COLONITZACIÓ I ELS PRIMERS CAPTIUS D’EIVISSA
- «Destrouir una nació de gent». La conquesta i la colonització
- El botí: la terra
- La colonització
- El botí: la sal
- Els gestors de la colonització: cavallers i prohoms
- II. EL PROVEÏMENT DE CAPTIUS
- «En terra de moros a cativar». Els corsaris i la captura
- El segle XIII
- El segle XIV
- El segle XV
- El segle XVI
- Els mercaders proveïdors de captius
- III. ELS CAPTIUS I ELS SENYORS DE CAPTIUS
- El nombre de captius
- El contingent captiu
- Captius i captives
- L’edat dels captius
- Els noms dels captius
- Bords i bordes
- Setmaners o tallats
- Lliberts i llibertes
- Alforres entre el segle XIII i 1349
- Alforres entre 1350 i 1399
- Alforres o lliberts entre 1400 i 1500
- Llibertins entre 1500 i 1550
- Llibertins entre 1550 i 1600
- Els mossos i els criats
- Els senyors i senyores de captius
- Quants senyors de captius
- El nombre de captius de cada senyor
- Qui eren els senyors de captius
- Els oficis i els càrrecs dels senyors de captius
- Les nissagues de senyors de captius
- IV. LA FEINA DELS CAPTIUS
- La importància de la feina dels captius
- La feina al camp i a les vinyes
- La feina a les salines
- Els captius a les obres públiques
- Obres del Llibre de clavaria de 1373-1374
- Obres del Llibre de clavaria de 1417-1418
- Obres del Llibre de l’obrer de 1483-1484
- Obres del Compte d’obres del Castell d’Eivissa, 1475-1492
- Obres del Llibre de l’obrer de 1489-1490
- Obres del Llibre de clavaria de 1493-1494
- Obres del Llibre de l’obrer de 1493-1494
- El Llibre de l’obrer de 1550-1551 i els llibres de salaris de la fortificació de 1561 i 1590
- La informació obtenguda de l’anàlisi de les obres
- Altres usos dels captius
- El calendari d’usos dels captius
- V. UNA SOCIETAT AMB CAPTIUS
- L’ús dels recursos públics per part dels propietaris de captius
- «S’ajusten les dites hosts quan moros»: la defensa de l’illa
- «No pot regir per ésser captiu a Barbaria»: els habitants captius
- CONCLUSIONS
- APÈNDIX
- FONTS EDITADES I BIBLIOGRAFIA
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte