La sociologia proporciona una nova perspectiva, una nova mirada sobre els esdeveniments més quotidians i més transcendentals de la nostra pròpia vida i de la dels altres. Adoptar aquesta perspectiva suposa l'esforç de distanciar del nostre punt de vista ordinari i permet descobrir aspectes ocults que mai havíem ni sospitat que existissin. Alhora, debilita la nostra confiança en un món que fins ara havíem donat per descomptat i els nostres prejudicis queden en entredit. I és que la sociologia no pretén dir-nos què són les coses, sinó que dóna compte de per què són com són, per què no són el que semblen i, sobretot, ens mostra que podrien ser de diferent manera. Així, l'estructura d'aquest llibre, que vol ser una iniciació no tant a una disciplina acadèmica, sinó a una manera de pensar la societat i, sobretot, de deixar-se interrogar per la mateixa realitat social, convida el lector a un joc, que és al mateix temps una aventura intel·lectual no exempta de risc: el d'haver d'abandonar unes certes idees preconcebudes per adquirir una nova lucidesa, molt adequada per a temps d'incerteses.
- Pròleg
- Què és la sociologia?
- Capítol 1. La perspectiva sociològica. (Joan Estruch i Gibert)
- Les ambigüitats de la sociologia
- Sociologia i filantropia
- Sociologia i reforma social
- Sociologia i enquestes
- Les característiques principals de la perspectiva sociològica
- Una perspectiva parcial
- Una perspectiva crítica
- Una perspectiva desemmascaradora
- Una perspectiva relativitzadora
- L’objecte d’estudi de la sociologia: la societat
- La persona humana com a ésser social
- La rutinització de l’experiència
- Relacions personals i relacions anònimes
- El marc de la vida quotidiana
- Societat i individu
- Capítol 2. La societat (I): el procés de socialització. (Esther Fernández Mostaza)
- El procés de socialització
- Els protagonistes del procés socialitzador
- Els estadis del procés socialitzador
- La resocialització
- La desviació social
- Llenguatge i socialització
- Fer-se «social»
- Fer-se «persona»
- Els agents de socialització
- Criteris de classificació
- La família
- L’escola
- La televisió
- El grup de pars
- Capítol 3. La societat (II): el procés d’institucionalització. (Francesc Núñez Mosteo)
- El procés d’institucionalització
- Bases antropològiques de la institucionalització
- Què és una institució?
- La localització de l’individu en la societat: l’estratificació social
- Teories de l’estratificació
- L’encarnació de les institucions i els rols
- Algunes dimensions del món social
- La burocràcia
- L’educació
- L’estructura econòmica: treball i lleure
- La religió: el problema del sentit
- Fonaments del pensament sociològic
- Capítol 4. El pensament sociològic (I): els fundadors. (Antoni Estradé i Saltó)
- Una nova ciència per a una nova societat i amb un nou protagonista
- L’adveniment de la modernitat
- L’emergència de «l’home comú»
- El temps dels profetes: Auguste Comte i Karl Marx
- La teoria social de Comte: les meravelles de la ciència
- La teoria social de Marx: la palanca del canvi social
- La maduresa de la sociologia: Émile Durkheim i Max Weber
- Durkheim i l’encís de la sociologia
- Weber i la sociologia del desencís
- Capítol 5. El pensament sociològic (II): els contemporanis. (Roger Martínez Sanmartí)
- Institucionalització i fragmentació de la sociologia contemporània
- Els Estats Units: funcionalisme i empirisme
- La idiosincràsia europea
- Els moviments centrífugs
- Els grans temes de la sociologia actual: cultura, educació i identitat
- La llibertat
- La igualtat
- La fraternitat
- L’ofici de sociòleg
- Capítol 6. La sociologia com a pràctica i com a saber. (Salvador Cardús i Ros)
- La sociologia com a ofici
- Una ciència que pensa
- La utilitat de la sociologia
- Els destinataris de la sociologia
- Passió, rigor i compromís
- La sociologia com a ciència
- Més enllà de la ingenuïtat positivista
- Teoria sociològica i provocació de les evidències
- De l’objectivitat a l’objectivació
- Annexos
- Bibliografia
- Glossari
- Notes
- Crèdits
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte