El Segon Manifest Convivialista posa les bases filosòfiques d’un món interdependent, postneoliberal i postcreixement que afronti l’emergència climàtica, l’augment escandalós de desigualtats, la concentració de riquesa i poder o la pèrdua de democràcia. Estableix cinc principis que incorporen les aportacions del liberalisme, de l’anarquisme, del socialisme, del comunisme i de l’ecologisme. I, també, destaca un imperatiu categòric: evitar l’excés, la desmesura, l’arrogància (l’hybris). El convivialisme es presenta com una via i un marc per enfortir aquelles persones i organitzacions que volen construir un món postneoliberal per encarar els enormes reptes del nostre temps. Els autors d’aquest Segon Manifest Convivialista, gairebé 300 intel·lectuals i activistes de més de 30 països, entenen el convivialisme com la filosofia política de l'art de conviure (viure amb), que permet als éssers humans competir per una millor cooperació, progressar com a humanitat amb consciència plena de la naturalesa finita dels recursos naturals i amb la certesa compartida de la necessària cura dels altres i del món; i això sense negar la legitimitat del conflicte, fent-ne un factor de dinamisme i de creativitat que permeti oposar-nos sense matar-nos.
- Índex
- Presentació a l’edició catalana
- Pròleg
- Introducció
- 1 – El repte central
- 2 – Del convivialisme
- 3 – Del primer al segon Manifest convivialista
- 4 – Consideracions morals, polítiques, ecològiques i econòmiques
- 5 – Aprofundiment o autodestrucció de la democràcia?
- 6 – Quin món postneoliberal?
- Conclusió
- Els signants
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account