Les escoles de monges i els crostons de pa de la postguerra; la bufandeta de pell i la paperina de les galetes; els records de Sant Feliu i de Molins de Rei i els primers papers a Madrid; les amenaces, la censura i la prohibició del règim; els plors de la mare i l’empresonament del pare...
Petites imatges, espurnes i flamarades d’emoció, que perfilen, amb el pas dels anys, els orígens d’un sentiment i la consciència de pertinença a una comunitat amenaçada, amb llengua i tradicions pròpies, i unes pulsions artístiques impossibles de deturar, en uns anys obscurs, en els quals una dona catalana amb vocació independent i creativa havia de demostrar molt coratge per tirar endavant.
«Assegut en una barana de ferro, hi havia un home prim, ennegrit pel sol i amb barba d’uns quants dies. Me’l vaig quedar mirant amb una mica de desconfiança. L’home em va dir: “No em fas cap petó?”. Aquella veu, jo la coneixia, i aquella cara també. Vaig tenir un pressentiment, que vaig refusar de seguida.“ Montserrat, no em vols fer un petó?” Jo seguia mirant-lo sense acabar de creure-m’ho. “Ets el papa?” “Sí, sóc el papa”, va contestar.»
- Bon cop de falç
- Crèdits
- Agraïments
- Primers anys d’infantesa
- Sant Feliu de Codines
- Les plates florejades
- Dos germans
- Pujalt
- Els llibres cremats
- Qui es menjava el pa?
- El senyor Ramon
- La porta de vidre
- El retorn a Barcelona
- La dama del llac
- El terrat de la via Laietana
- Els inicis de la meva educació
- Molins de Rei
- La tia Aurèlia
- L’escola de Donya Carme
- Escola del carrer de Jonqueres
- La nena de l’Hotel Suís
- El retorn del pare
- Adolescència
- Radio Barcelona
- El descobriment de l’amor i el sexe
- El Feo
- Recordant Surcos
- Josep Ignasi Abadal
- A manera d’epíleg
- La família
- Bon cop de falç
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte