Hugo von Hofmannsthal, a la Viena del 1902, imaginava un desesperat Philip Lord Chandos que escrivia al seu amic el filòsof Francis Bacon: "Les paraules ja no signifiquen res per a mi, se’m tornen com cendra i se’m desfan quan les vull fer servir, se’m podreixen com bolets passats a la boca". S’estava obrint en aquell temps un abisme, ja anunciat anys abans per Rimbaud i Mallarmé, per Nietzsche i per Graus, que distanciaria per sempre l’experiència de les paraules. Aquest llibre, guardonat amb el XV Premi a la Investigació en Comunicació de Masses del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), proposa una descripció i una análisi d’aquesta crisi lingüística postmoderna i n’aplica el diagnòstic i els possibles remeis a dues crisis més, de carácter més disciplinari i reduït: la crisi del periodisme i la crisi de la teoria del periodisme.
- Cover
- Autor
- Title page
- Copyright page
- Índex
- Pròleg
- Pòrtic
- La intuïció impacient d’Hofmannsthal (Proemi i homenatge)
- Capítol I. La crisi de la paraula
- 1. La crisi de la raó i la decadència d’Occident: al voltant dels conceptes de «crisi» i de «postmodernitat»
- 2. Sis diagnòstics sobre la «paraula absent» i el «subjecte feble»
- 2.1. La distància entre la paraula i el món
- 2.2. La crisi de la paraula com a crisi del subjecte: la deconstrucció del jo i de l’autoria
- 2.3. La crisi de virtut de la paraula: la paraula que falta
- 2.3.1. La publicitat de la paraula íntima i l’sprachkritik
- 2.3.2. La inflació de la paraula
- 2.3.3. L’excés de paraules secundàries: l’hermetisme postmodern
- 2.4. La crisi logomítica de l’emparaulament: mythos i logos
- 2.5. La teletecnologia i la crisi del llenguatge verbal articulat
- 2.5.1. El raquitisme de la paraula i l’atrofia de l’oïda poètica
- 2.6. Les actuvirtualitats: l’oralitat i els simulacres de presència
- 3. Conclusió: els fàrmacs de la ironia, la repetició i la testimonialitat
- Capítol II. La crisi del periodisme
- 1. La crisi del periodisme
- 2. La recessió econòmica i la crisi del model de la premsa
- 3. La crisi de la credibilitat i de la confiança
- 4. La sobreabundància de la informació: la inflació de significants i l’absència d’actitud d’escolta
- 5. Recapitulació: per un periodisme de la testimonialitat i de l’alteritat
- Capítol III. La crisi de la teoria del periodisme
- 1. Davant d’uns nous usos periodístics
- 2. Tensions nominals i disciplinars
- 3. ¿Podem parlar d’una «crisi de paradigma»?
- 3.1. ¿Què entenem per paradigma?
- 4. Un problema de plantejament lingüístic
- 4.1. El gir lingüístic i el gir retòric: les possibilitats de conèixer i transmetre a través del llenguatge
- 5. Una qüestió d’arrel epistemològica
- 5.1. Positivisme i realisme versus relativisme cognitiu
- 5.2. Idealisme i relativisme: els subjectivismes
- 5.3. Perspectiva epistemològica de la comunicació periodística
- 5.3.1. Corol·laris lingüístics de la crisi epistemològica
- 6. Concepte de periodisme i de periodista: de l’objectivitat a la imparcialitat
- 7. Conclusions
- Capítol IV. Epíleg: els gèneres del discurs i la innovació en el periodisme
- 0. La recerca de la seducció
- 1. Els gèneres del discurs com a formes de l’enunciació relativament estables
- 1.1. D’Horaci a Bakhtin: les aportacions dels estudis literaris
- 1.2. Del normativisme a la descripció: la teoria dels gèneres periodístics
- 2. La situació enunciativa del periodisme com a discurs: el context de la innovació
- 2.1. La innovació en el periodisme: visualitat i narrativitat, oralitat i testimonialitat
- 3. Conclusions
- Bibliografia
- Contracoberta
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte