A partir del estudio exhaustivo de la correspondencia epistolar que contiene la colección Monumenta Borgia, Francesc Devesa nos ofrece un análisis sistemático de las noticias sobre enfermedades ordinarias, epidemias, lesiones por violencia, daños por catástrofes naturales o guerras y un largo etcétera que incluye los aspectos curativos, con medicamentos y procedimientos médicos, o preventivos, sin dejar de lado los hospitales y los «agentes sanitarios», de médicos a barberos. Una panorámica de la medicina renacentista que también describe el punto de vista del paciente o de las personas próximas, una de las cuales es precisamente el protagonista principal de la documentación analizada: Francesc de Borja. El último gran personaje del universal linaje valenciano cuenta, en primera persona, sus vivencias. Desde su juventud cortesana y desde los lugares de responsabilidad como lugarteniente de Cataluña, duque de Gandía, jesuita y general de la Compañía, Borja no sólo comenta sus lacras habituales y enfermedades graves sino que, por su dedicación a la salud de los otros, aporta un testimonio valioso de la sanidad de la época.
- Títol de la meitat
- Títol
- Drets d’autor
- Dedicació
- PRÒLEG
- INTRODUCCIÓ
- I. LA SALUT I LES FORMES DE PERDRE-LA
- 1. CARACTERÍSTIQUES DELS DOCUMENTS MB
- 2. LA SALUT ALS MB. UN PERFIL FEMENÍ DISTINT?
- 3. ESTAR SA O MALALT: TOTES LES GRADACIONS DEL GRIS
- 4. NÀIXER I MORIR
- 5. LA NATURALESA PERSONAL: COMPLEXIONS I TEMPERAMENTS
- 6. MALALTS I MALALTIES
- 6.1 Febres contínues i cícliques
- 6.2 Malalts del pit, tísics, hèctics i gent que tira sang
- 6.3 La digestió i els seus òrgans
- 6.4 Gota, reuma i ciàtica
- 6.5 Traumatismes i accidents
- 6.6 Malalties de la boca, orella i ulls
- 6.7 Malalts del cor o de l’ànima?
- 6.8 Mals de cap, tremolors i paràlisis
- 6.9 Les malalties mentals
- 6.10 Lesions externes conegudes i alguna malaltia emergent
- 6.11 La sang i el fluix
- 6.12 Mals de pedra, orina i ronyó
- 6.13 De la fisiologia a la patologia: embaràs i part
- 6.14 Altres malalties de les dones
- 7. LA VIOLÈNCIA CONTRA LA SALUT
- 7.1 El Mediterrani, un mar perillós
- 7.2 Comptes i baralles al Regne de València
- 7.3 Bandolers i justícia a Catalunya: una lluita poc saludable
- 7.4 La intolerància religiosa i les seues víctimes
- 8. LES ARMES DE FOC, UNA NOVETAT MORTÍFERA
- 9. EL LLENGUATGE GALÈNIC EN LA FISIOPATOLOGIA
- 10. PESTA I PESTILÈNCIES
- 10.1 Un any que trencava la calma epidèmica: 1557
- 10.2 L’epidèmia no coneix fronteres: l’atac dels anys 60
- 10.3 La gran pesta de Lisboa
- 11. GUERRES, NAUFRAGIS I TERRATRÈMOLS
- 11.1 El setge d’Hondarribia
- 11.2 La rebel·lió dels moriscos valencians
- 11.3 Corsaris turcs assalten Gibraltar
- 11.4 El gran setge de Malta
- 11.5 Pirates hugonots a Madeira
- 11.6 Guerra a Las Alpujarras
- 11.7 Guerres de religió entre cristians: Moncontour, Florida
- 11.8 La creu i la mitja lluna ensopeguen en el mar: Lepant
- 11.9 La natura desbocada: naufragis i terratrèmols
- 11.10 Alger, una tempesta malaurada o providencial?
- II. LA CURACIÓ I LA PREVENCIÓ
- 1. LA CURA DELS MALALTS
- 1.1 Cuidar la salut i ajudar els malalts
- 1.1.1 La cura de la pròpia salut
- 1.1.2 Ajut psicològic
- 1.1.3 Remei per a presoners i captius
- 1.2 Lloc, clima, aire
- 1.3 Reposar o fer exercici?
- 1.4 Normes, tracte i relacions amb la Companyia
- 1.5 Procediments mèdics, aliments i medicines
- 1.5.1 Ordre de metge
- 1.5.2 Dietes i regiments
- 1.5.3 Sagnies, porgues i altres evacuacions humorals
- 1.5.4 Velles i noves espècies botàniques
- 1.5.5 De la flor perfumada al fruit daurat: el taronger
- 1.5.6 El gaudi dels fruits primerencs
- 1.5.7 Mel i sucre, dues formes d’endolcir la salut i la malaltia
- 1.5.8 Del codonyat i les melmelades a l’ús de la canyella
- 1.5.9 Altres medicines
- 1.5.10 Medicines per via externa
- 1.5.11 Aigües i balnearis
- 1.6 La fe mou muntanyes
- 1.6.1 Pregàries i salut
- 1.6.2 El poder curatiu de la reialesa
- 1.6.3 El bàlsam beneït de Santa Clara
- 2. PREVENIR ABANS QUE CURAR
- 2.1 Lloc, clima, aire i viatges
- 2.2 Atenció a la salut personal
- 2.3 La salut col·lectiva
- 2.4 Preservar-se de les pestes
- 2.5 Evitar els danys per violència
- 2.6 Altres formes de prevenció
- 3. POBRES, PELEGRINS I MALALTS: ELS HOSPITALS
- 4. METGES, CIRURGIANS, BARBERS I APOTECARIS
- 4.1 Metges com a testimonis
- 4.2 Metges que redacten informes
- 4.3 Metges de prestigi
- 4.4 Un metge morisc
- 4.5 Els altres «sanitaris»
- 4.6 La confiança o desconfiança amb els metges
- 4.7 Els estudis de medicina
- 5. LA SALUT EN EL LLENGUATGE SIMBÒLIC
- III. LA SALUT DE FRANCESC DE BORJA
- 1. UNA INFÀNCIA TRAUMÀTICA?
- 2. JOVENTUT CORTESANA: QUARTANES I EXCESSOS ALIMENTARIS
- 3. PERÍODE VIRREGNAL: DE L’OBESITAT A L’APRIMAMENT
- 4. GANDIA: LA BONA SALUT DEL DUC I LA MORT DE L’ESPOSA
- 5. BORJA JESUÏTA: UNA MODORRA EPIDÈMICA I ALTRES MALALTIES PROVI-DENCIALS
- 6. PORTUGAL: L’EXILI PREVENTIU
- 7. INICI DE L’ETAPA ROMANA: EL DIARI I LES MALALTIES
- 8. BORJA GENERAL: EL TREBALL S’IMPOSA A LA SALUT
- 9. LA SUPERACIÓ D’UNA LLARGA MALALTIA
- 10. LA VIDA, EL PREU D’UNA MISSIÓ PAPAL
- 11. LES MALALTIES EN LA PERSONALITAT DE FRANCESC DE BORJA
- FONTS I BIBLIOGRAFIA
- ÍNDEX ANALÍTIC
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta