La conmemoración del 150 aniversario del nacimiento de Pompeu Fabra es una buena ocasión para recordar y reivindicar no sólo a la persona, sino sobre todo su legado. Este libro, obra de Antoni Ferrando, da a conocer la dimensión lingüística, histórica y cívica de la tarea codificadora de Fabra y de las adaptaciones que hicieron Francesc de Borja Moll y Manuel Sanchis Guarner para las Islas Baleares y el País Valencià respectivamente. Una tarea difícil dada la situación de subordinación política de nuestra comunidad lingüística y las diversas situaciones lingüísticas y sociolingüísticas según cada uno de los territorios históricos que la integran. Este estudio también contempla la maestría de Aguiló, Verdaguer y Llorente sobre Fabra, las aportaciones de Alcover y la contribución de personajes como Bofill, Salvador y Fuster en la construcción de una lengua moderna de cultura y de un espacio común de comunicación.
- Títol de la meitat
- Títol
- Drets d’autor
- Índex
- Presentació
- Introducció
- 1. La dimensió nacional del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906): Teodor Llorente, Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra
- 1. Cap a la recuperació d’una llengua literària comuna: el mestratge d’Aguiló, l’exemple de Verdaguer
- 2. Teodor Llorente: el llegat viu de la Renaixença
- 3. El Congrés de 1906: l’obra d’Alcover, la mà de Prat de la Riba, l’ombra de Fabra
- 4. Lo Rat Penat i València Nova a Barcelona
- 5. La projecció del Congrés a València
- 6. Llengua i dialectes al Congrés
- 7. La qüestió de la codificació al Congrés: cap a la creació d’una institució acadèmica de la llengua catalana
- 8. Alcover vist per Llorente i, sobretot, un examen crític del patriarca de la Renaixença sobre la situació de la llengua al País Valencià
- Bibliografia
- 2. Pompeu Fabra: la reconstrucció d’una llengua nacional
- 1. La dimensió històrica del lingüista
- 2. La transcendència d’una codificació ben feta
- 3. El procés de reconstrucció d’una llengua nacional
- 4. La codificació ortogràfica
- 5. La codificació morfològica
- 6. La codificació del lèxic
- 7. El triomf del fabrisme
- 8. El compromís nacional de Fabra
- 9. Vigència i problemes de l’ideari fabrista
- Bibliografia
- 3. Fabra i el País Valencià
- 1. Els primers contactes amb valencians
- 2. La primera visita al País Valencià (1915)
- 3. La segona visita al País Valencià (1930): cap a la normalitat cultural
- 4. El tercer viatge al País Valencià (1935): el reconeixement de l’autoritat moral de Fabra
- 5. El quart viatge al País Valencià (1937): el compromís per la cultura nacional
- 6. El mestratge sobre Josep Giner i Carles Salvador
- 7. Les relacions entre l’Institut d’Estudis Valencians i l’iec
- 8. Els darrers contactes amb valencians
- 9. Fabra, en el record dels valencians
- 10. L’ideari fabrià sobre l’articulació nacional dels Països Catalans
- Bibliografia
- Apèndix
- 4. La presència dels dialectes territorials en l’obra de Pompeu Fabra
- 1. El concepte i l’ús del terme «dialecte» en Fabra
- 2. L’evolució de l’actitud de Fabra quant a la presència dels dialectes en el corpus normatiu
- 3. Abast i límits de la integració dels dialectes en la llengua literària
- 4. La presència concreta dels dialectes en el corpus gramatical fabrià
- 5. La presència concreta dels dialectes en la codificació lèxica: el Diccionari de la llengua catalana (1932)
- 6. Valoració de l’actitud de Fabra sobre els dialectes
- Bibliografia
- 5. L’occitanisme des d’una perspectiva valenciana: un panorama històric
- 1. València, terra de promissió per als occitans (ss. XIII i XIV)
- 2. La determinació desoccitanitzadora dels valencians a l’època dels Trastàmara (1412-1516)
- 3. La troballa terminològica de «llemosí», reflex de la profunda crisi cultural als inicis del segle XVI: el Blaquerna
- 4. El «llemosí» com a recurs defensiu davant el prestigi del castellà a l’època de Carles I
- 5. La justificació històrica de la naturalesa llemosina de la llengua valenciana en temps de Felip II de Castella
- 6. Les raons de la primacia de la «llengua valenciana» als inicis del barroc
- 7. Cap a la dilució lingüística en la plenitud del barroc
- 8. La incomoditat de la Il·lustració davant una denominació impròpia
- 9. Les dificultats valencianes en la recuperació de la consciència lingüística unitària durant la Renaixença
- 10. De l’oblit del llemosinisme a la solidaritat política amb Occitània (1906-1939)
- 11. Per un occitanisme cultural solidari en temps contemporanis
- Bibliografia
- 6. La construcció històrica de la «norma lingüística» al País Valencià fins a les Normes de Castelló
- 1. Una proposta de periodització
- 2. El període de 1238 a 1479: la Cancelleria reial com a factor d’unitat lingüística
- 3. El període de 1479 a 1707: la impremta i la llengua administrativa com a transmissores del model culte de la llengua
- 4. El període de 1707 a 1859: desorientació ortogràfica i marginació legal
- 5. El període de 1859 a 1913: entre la reivindicació elitista d’una llengua literària compartida i les necessitats comunicatives locals
- 6. El període de 1913 a 1932: formulació i difusió de la codificació normativa fabrista
- 7. A tall de cloenda: recapitulació i corol·lari
- Bibliografia
- 7. Les Normes de Castelló: desplegament i consolidació (1932-1983)
- 1. Els precedents immediats i els límits de l’acord: el paper d’Adolf Pizcueta
- 2. La praxi ortogràfica i gramatical als anys republicans: el mestratge de Carles Salvador (1932-1939)
- 3. El desplegament gramatical i lexicogràfic durant el primer franquisme: el paper de Lo Rat Penat i de l’Editorial Torre (1939-1962)
- 4. L’aportació singular de Josep Giner
- 5. A la recerca de la màxima convergència normativa: la influència de Sanchis Guarner, Joan Fuster i Enric Valor (1962-1977)
- 6. Socialització del valencià i flexibilització gramatical i lèxica (1977-1983)
- 7. La persistència del problema de l’autoritat normativa
- 8. Conclusions
- Bibliografia
- 8. L’ideal idiomàtic de Manuel Sanchis Guarner
- 1. Les bases ideològiques
- 2. Praxi lingüística i model literari
- 3. El model lingüístic sanchisguarnerià
- Bibliografia
- Apèndix
- 9. Francesc de B. Moll i Manuel Sanchis Guarner: dues maneres de vehicular el fabrisme
- 1. Una qüestió prèvia: el discurs sobre la unitat i la diversitat de la llengua catalana
- 2. Dos punts de partença diferents
- 3. Els criteris lingüístics
- 4. La concepció de la llengua literària
- Bibliografia
- 10. L’ideal idiomàtic de Joan Fuster
- 1. La llengua, un instrument de comunicació
- 2. Per una llengua supradialectal
- 3. La llengua literària: el «terme mitjà»
- 4. La unitat lingüística com a garantia de la normalitat cultural
- 5. La flexibilitat prudent de la llengua estàndard
- 6. El futur de la llengua
- Bibliografia
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account