Els constructors de l'Horta de València

Els constructors de l'Horta de València

Origen, evolució i estructura social d'una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII

  • Autor: Esquilache Martí, Ferran
  • Editor: Publicaciones de la Universidad de Valencia (PUV)
  • Colección: Historia
  • ISBN: 9788491343721
  • eISBN Pdf: 9788491343721
  • eISBN Epub: 9788491344063
  • Lugar de publicación:  Valencia , España
  • Año de publicación: 2018
  • Año de publicación digital: 2019
  • Mes: Julio
  • Páginas: 496
  • Idioma: Catalán
L'Horta de València és l'àrea irrigada històrica més gran i coneguda de la Mediterrània occidental i s'ha discutit durant molt de temps quins n'eren realment els orígens; ara sabem que estan vinculats, sens dubte, al període d'al-Àndalus. Més enllà d'aquest debat, la present obra empra els mètodes de l'arqueologia hidràulica i l'anàlisi morfològica de les estructures agràries per a analitzar la formació i l'evolució de l'horta en relació amb la societat andalusina, que s'hi erigeix com l'autèntic objecte d'estudi. En quin moment, com i per què van forjar i ampliar els grups camperols andalusins l'Horta de València? Ací es proposen diverses fases de construcció, que pareixen estar relacionades amb l'evolució i els canvis socials que es van produir durant aquella època, i fins i tot es planteja una hipòtesi d'adscripció cronològica per a cada fase. També s'analitza el paper que hi va tenir la ciutat de València com a seu del mercat i del poder, així com la possible intervenció dels diversos estats islàmics andalusins en tota aquella evolució, en el context d'una societat tributària com era l'andalusina.
  • Títol de la meitat
  • Títol
  • Drets d’autor
  • Dedicació
  • Índex
  • PRÒLEG, per Enric Guinot
  • INTRODUCCIÓ
    • Dos falsos debats: l’origen de les grans hortes fluvials
    • Objectius i metodologia: la societat andalusina a través dels espais agraris irrigats
  • I. LA SOCIETAT RURAL ANDALUSINA
    • 1. Els antecedents historiogràfics
    • 2. El «paradigma» tribal de Guichard
    • 3. La societat a través del territori: castells, alqueries i espais agraris
      • 3.1 El poblament rural de Šarq al-Andalus
      • 3.2 L’aportació de l’arqueologia hidràulica: xarxes d’alqueries i espais irrigats
      • 3.3 El debat actual: la relació entre el món rural i les ciutats
    • 4. Estructura socioeconòmica i funcionament intern de les comunitats rurals
      • 4.1 Llinatges i habitatges: l’organització social i el model familiar andalusí
      • 4.2 L’organització política de les aljames i la coordinació dels processos de treball
      • 4.3 L’estratificació social i la suposada dissolució dels lligams gentilicis
    • 5. Societat tribal o destribalització? L’evolució de la societat andalusina
  • II. LA ZONA D’ESTUDI: L’HORTA DE VALÈNCIA
    • 1. El medi natural
      • 1.1 La formació geològica de la plana al·luvial de València
      • 1.2 Barrancs, paleobarrancs i marjals
      • 1.3 Climatologia i torrencialitat històrica
    • 2. La xarxa viària històrica
  • III. ANÀLISI MORFOLÒGICA DELS SISTEMES HIDRÀULICS
    • 1. La séquia de Montcada (fins al Carraixet)
      • 1.1 Interpretació morfològica de Paterna
      • 1.2 Interpretació morfològica de l’Arc de Montcada
    • 2. La séquia de Quart, Benàger i Faitanar
      • 2.1 Interpretació morfològica de Manises, Quart i Aldaia
      • 2.2 Interpretació morfològica de Benàger i Faitanar
    • 3. La séquia de Tormos
      • 3.1 Interpretació morfològica de Tormos
    • 4. La séquia de Mislata
      • 4.1 Interpretació morfològica de Mislata, Xirivella i Andarella
    • 5. La séquia de Mestalla
      • 5.1 Interpretació morfològica de Campanar i Petra
      • 5.2 Interpretació morfològica de Rambla i Algiròs
    • 6. La séquia de Favara
      • 6.1 Interpretació morfològica de Favara
    • 7. La séquia de Rascanya
      • 7.1 Interpretació morfològica del pla de Sant Bernat i Palmaret .
      • 7.2 Interpretació morfològica d’Alboraia i Almàssera
    • 8. La séquia de Rovella
    • 9. L’horta que va veure Jaume I
  • IV. CRITERIS D’IDENTIFICACIÓ MORFOLÒGICA I ANÀLISI DE CONJUNT
    • 1. Els parcel·laris posteriors a la conquesta del segle XIII
      • 1.1 La colonització i el concepte de «regularitat orgànica»
      • 1.2 La densificació parcel·lària del Repartiment
    • 2. Els espais hidràulics andalusins: identificació, morfologia i superfície
      • 2.1 Una classificació morfològica
      • 2.2 Anàlisi de les mides de superfície
      • 2.3 La qüestió del parcel·lari andalusí
    • 3. L’estructura dels sistemes hidràulics
  • V. LES FASES DE CONSTRUCCIÓ DE L’HORTA DE VALÈNCIA
    • 1. Els antecedents: l’ager valentinus en època romana
      • 1.1 El problema dels aqüeductes de Riba-roja
      • 1.2 El debat sobre les centuriacions
      • 1.3 Restes de centuriacions romanes en el paisatge agrari de l’Horta
    • 2. La fase 1: els primers grups camperols
      • 2.1 Els conceptes de ḥāra i qarya: un reflex de la societat tribal en el poblament?
      • 2.2 Els Hawwāra i els altres: el paper de les tribus en la construcció de l’Horta
    • 3. La fase 2: les ampliacions dels sistemes hidràulics
      • 3.1 Grups immigrats i segmentació: els nous acords per l’aigua.
    • 4. La fase 3: densificació i abandonament del disseny proporcional
      • 4.1 El desenvolupament de l’Estat i la ciutat com a probable explicació
  • VI. EVOLUCIÓ DIACRÒNICA DE L’HORTA DE VALÈNCIA
    • 1. Les fonts escrites prèvies a la conquesta cristiana
    • 2. L’arqueologia d’excavació: datacions absolutes
    • 3. Quan i en quin ordre es van construir les séquies de l’Horta de València?
      • 3.1 El cas de la triple séquia de Mestalla i la construcció de la séquia d’Isba
    • 4. Una proposta de datació de les fases de construcció de l’Horta
  • VII. LA CIUTAT: CENTRE D’INTERCANVIS I SEU DEL PODER
    • 1. La ciutat com a seu del mercat
      • 1.1 Mercat rural i mercats urbans
      • 1.2 Els mercats de Madīnat Balansiya i la seua xarxa d’alqueries
    • 2. La ciutat com a seu del poder
      • 2.1 Formació i desenvolupament urbà de Madīnat Balansiya.
      • 2.2 L’organització territorial del hāwz de Madīnat Balansiya
  • VIII. L’ESTAT I LES HORTES PERIURBANES
    • 1. El sūlṭan. Què és l’Estat en el món islàmic medieval?
    • 2. Els estats islàmics i la construcció de canals d’irrigació
      • 2.1 Activitat hidràulica estatal en l’Horta de València
    • 3. El limitat control estatal de la irrigació
      • 3.1 El ṣāḥib al-sāqiya
      • 3.2 La wakālat al-sāqiya de Mubārak i Muẓaffar
    • 4. Modificacions de l’espai agrari perirubà: rafals i reals
      • 4.1 El debat sobre la naturalesa dels rafals
      • 4.2 Els rafals de l’Horta de València
      • 4.3 La qüestió dels manzīl i altres concessions de terra
      • 4.4 Els riyād i els horts: on estaven emplaçats
  • CONCLUSIONS
  • BIBLIOGRAFIA CITADA
  • APÈNDIXS
    • I. Esquema de divisió dels sistemes hidràulics de l’Horta de València
    • II. Superfície i tipologia dels espais hidràulics andalusins
    • III. Llista de topònims de l’Horta de València relacionats amb hortes andalusines
    • IV. Llista de rafals del terme de València recollits al Llibre del Repartiment
    • V. Apèndix gràfic

SUSCRÍBASE A NUESTRO BOLETÍN

Al suscribirse, acepta nuestra Politica de Privacidad