Els constructors de l'Horta de València

Els constructors de l'Horta de València

Origen, evolució i estructura social d'una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII

  • Autor: Esquilache Martí, Ferran
  • Editor: Publicaciones de la Universidad de Valencia (PUV)
  • Colección: Historia
  • ISBN: 9788491343721
  • eISBN Pdf: 9788491343721
  • eISBN Epub: 9788491344063
  • Lugar de publicación:  Valencia , España
  • Año de publicación: 2018
  • Año de publicación digital: 2019
  • Mes: Julio
  • Páginas: 496
  • Idioma: Catalán
La Huerta de Valencia es el área irrigada histórica más grande y conocida del Mediterráneo occidental y durante mucho tiempo se discutió cuales habían sido sus verdaderos orígenes, que ahora sabemos vinculados, sin duda, al periodo de al-Andalus. Más allá de este debate, la presente obra emplea los métodos de la arqueología hidráulica y el análisis morfológico de las estructuras agrarias para analizar la formación y la evolución de la huerta en relación con la sociedad andalusí, que se erige como el auténtico objeto de estudio. ¿En qué momento, cómo y por qué forjaron y ampliaron los grupos campesinos andalusíes la Huerta de Valencia? Aquí se proponen varias fases de construcción, que parecen estar relacionadas con la evolución y los cambios sociales que se produjeron durante aquella época, e incluso se plantea una hipótesis de adscripción cronológica para cada fase. También se analiza el papel de la ciudad de Valencia en la formación de la huerta, como sede del mercado y del poder, así como el papel que pudieron tener los diversos estados islámicos andalusís en toda aquella evolución, en el contexto de una sociedad tributaria como era la andalusí.
  • Títol de la meitat
  • Títol
  • Drets d’autor
  • Dedicació
  • Índex
  • PRÒLEG, per Enric Guinot
  • INTRODUCCIÓ
    • Dos falsos debats: l’origen de les grans hortes fluvials
    • Objectius i metodologia: la societat andalusina a través dels espais agraris irrigats
  • I. LA SOCIETAT RURAL ANDALUSINA
    • 1. Els antecedents historiogràfics
    • 2. El «paradigma» tribal de Guichard
    • 3. La societat a través del territori: castells, alqueries i espais agraris
      • 3.1 El poblament rural de Šarq al-Andalus
      • 3.2 L’aportació de l’arqueologia hidràulica: xarxes d’alqueries i espais irrigats
      • 3.3 El debat actual: la relació entre el món rural i les ciutats
    • 4. Estructura socioeconòmica i funcionament intern de les comunitats rurals
      • 4.1 Llinatges i habitatges: l’organització social i el model familiar andalusí
      • 4.2 L’organització política de les aljames i la coordinació dels processos de treball
      • 4.3 L’estratificació social i la suposada dissolució dels lligams gentilicis
    • 5. Societat tribal o destribalització? L’evolució de la societat andalusina
  • II. LA ZONA D’ESTUDI: L’HORTA DE VALÈNCIA
    • 1. El medi natural
      • 1.1 La formació geològica de la plana al·luvial de València
      • 1.2 Barrancs, paleobarrancs i marjals
      • 1.3 Climatologia i torrencialitat històrica
    • 2. La xarxa viària històrica
  • III. ANÀLISI MORFOLÒGICA DELS SISTEMES HIDRÀULICS
    • 1. La séquia de Montcada (fins al Carraixet)
      • 1.1 Interpretació morfològica de Paterna
      • 1.2 Interpretació morfològica de l’Arc de Montcada
    • 2. La séquia de Quart, Benàger i Faitanar
      • 2.1 Interpretació morfològica de Manises, Quart i Aldaia
      • 2.2 Interpretació morfològica de Benàger i Faitanar
    • 3. La séquia de Tormos
      • 3.1 Interpretació morfològica de Tormos
    • 4. La séquia de Mislata
      • 4.1 Interpretació morfològica de Mislata, Xirivella i Andarella
    • 5. La séquia de Mestalla
      • 5.1 Interpretació morfològica de Campanar i Petra
      • 5.2 Interpretació morfològica de Rambla i Algiròs
    • 6. La séquia de Favara
      • 6.1 Interpretació morfològica de Favara
    • 7. La séquia de Rascanya
      • 7.1 Interpretació morfològica del pla de Sant Bernat i Palmaret .
      • 7.2 Interpretació morfològica d’Alboraia i Almàssera
    • 8. La séquia de Rovella
    • 9. L’horta que va veure Jaume I
  • IV. CRITERIS D’IDENTIFICACIÓ MORFOLÒGICA I ANÀLISI DE CONJUNT
    • 1. Els parcel·laris posteriors a la conquesta del segle XIII
      • 1.1 La colonització i el concepte de «regularitat orgànica»
      • 1.2 La densificació parcel·lària del Repartiment
    • 2. Els espais hidràulics andalusins: identificació, morfologia i superfície
      • 2.1 Una classificació morfològica
      • 2.2 Anàlisi de les mides de superfície
      • 2.3 La qüestió del parcel·lari andalusí
    • 3. L’estructura dels sistemes hidràulics
  • V. LES FASES DE CONSTRUCCIÓ DE L’HORTA DE VALÈNCIA
    • 1. Els antecedents: l’ager valentinus en època romana
      • 1.1 El problema dels aqüeductes de Riba-roja
      • 1.2 El debat sobre les centuriacions
      • 1.3 Restes de centuriacions romanes en el paisatge agrari de l’Horta
    • 2. La fase 1: els primers grups camperols
      • 2.1 Els conceptes de ḥāra i qarya: un reflex de la societat tribal en el poblament?
      • 2.2 Els Hawwāra i els altres: el paper de les tribus en la construcció de l’Horta
    • 3. La fase 2: les ampliacions dels sistemes hidràulics
      • 3.1 Grups immigrats i segmentació: els nous acords per l’aigua.
    • 4. La fase 3: densificació i abandonament del disseny proporcional
      • 4.1 El desenvolupament de l’Estat i la ciutat com a probable explicació
  • VI. EVOLUCIÓ DIACRÒNICA DE L’HORTA DE VALÈNCIA
    • 1. Les fonts escrites prèvies a la conquesta cristiana
    • 2. L’arqueologia d’excavació: datacions absolutes
    • 3. Quan i en quin ordre es van construir les séquies de l’Horta de València?
      • 3.1 El cas de la triple séquia de Mestalla i la construcció de la séquia d’Isba
    • 4. Una proposta de datació de les fases de construcció de l’Horta
  • VII. LA CIUTAT: CENTRE D’INTERCANVIS I SEU DEL PODER
    • 1. La ciutat com a seu del mercat
      • 1.1 Mercat rural i mercats urbans
      • 1.2 Els mercats de Madīnat Balansiya i la seua xarxa d’alqueries
    • 2. La ciutat com a seu del poder
      • 2.1 Formació i desenvolupament urbà de Madīnat Balansiya.
      • 2.2 L’organització territorial del hāwz de Madīnat Balansiya
  • VIII. L’ESTAT I LES HORTES PERIURBANES
    • 1. El sūlṭan. Què és l’Estat en el món islàmic medieval?
    • 2. Els estats islàmics i la construcció de canals d’irrigació
      • 2.1 Activitat hidràulica estatal en l’Horta de València
    • 3. El limitat control estatal de la irrigació
      • 3.1 El ṣāḥib al-sāqiya
      • 3.2 La wakālat al-sāqiya de Mubārak i Muẓaffar
    • 4. Modificacions de l’espai agrari perirubà: rafals i reals
      • 4.1 El debat sobre la naturalesa dels rafals
      • 4.2 Els rafals de l’Horta de València
      • 4.3 La qüestió dels manzīl i altres concessions de terra
      • 4.4 Els riyād i els horts: on estaven emplaçats
  • CONCLUSIONS
  • BIBLIOGRAFIA CITADA
  • APÈNDIXS
    • I. Esquema de divisió dels sistemes hidràulics de l’Horta de València
    • II. Superfície i tipologia dels espais hidràulics andalusins
    • III. Llista de topònims de l’Horta de València relacionats amb hortes andalusines
    • IV. Llista de rafals del terme de València recollits al Llibre del Repartiment
    • V. Apèndix gràfic

SUBSCRIBE TO OUR NEWSLETTER

By subscribing, you accept our Privacy Policy