España no es un estado nación con una tradición de respecto a la propia diversidad lingüística. La Constitución de 1978 significó un avance importante y positivo, pero muy limitado. El principio de jerarquía lingüística que domina toda la regulación lingüística española, en parte por la sesgada interpretación del Tribunal Constitucional, ha dificultado políticas públicas lingüísticas en todos los poderes públicos del Estado y una legislación lingüística realmente igualitaria, y ha impedido la seguridad lingüística de los hablantes de las lenguas españolas diferentes del castellano. La comparación con países comprometidos con la igualdad lingüística y los derechos lingüísticos de la ciudadanía, como por ejemplo Suiza, pone de manifiesto las importantes carencias y el antiigualitarismo del régimen lingüístico legal-constitucional español. El libro Lengua y Estado se aproxima a esta realidad comparando Suiza y España y proponiendo cambios que nos acerquen en el futuro al modelo suizo.
- Títol de la meitat
- Títol
- Drets d’autor
- Dedicació
- ÍNDEX
- ABREVIATURES, ACRÒNIMS I SIGLES
- INTRODUCCIÓ
- 1. JERARQUIA LINGÜÍSTICA I SEGURETAT LINGÜÍSTICA
- El concepte de jerarquia lingüística
- El concepte de seguretat lingüística
- 2. LA REALITAT PLURILINGÜE D’ESPANYA I SUÏSSA
- Les llengües d’Espanya
- Les llengües de Suïssa
- 3. LA CONFORMACIÓ DELS ESTATS NACIÓ CONTEMPORANIS I EL PLURILINGÜISME. ESPANYA I SUÏSSA, MODELS DIVERGENTS
- La conformació de l’estat nació espanyol i les llengües espanyoles
- La conformació històrica de l’estat nació suís i les llengües d’ús oficial
- 4. EL RECONEIXEMENT CONSTITUCIONAL I JURÍDIC DEL PLURILINGÜISME A ESPANYA I SUÏSSA
- La pluralitat lingüística suïssa i l’ordenament legal-constitucional
- La diversitat lingüística espanyola i l’ordenament legal-constitucional
- Una visió general del reconeixement legal-constitucional de les llengües de Suïssa i Espanya
- 5. LA REALITAT PRÀCTICA DELS DRETS LINGÜÍSTICS. DESIGUALTAT DE LLENGÜES, DESIGUALTAT DE DRETS, CIUTADANS DESIGUALS
- Reconeixement de les comunitats lingüístiques i dels grups lingüístics a Suïssa i Espanya
- Relacions amb l’Administració i les institucions
- Ensenyament
- Onomàstica i toponímia
- Mitjans de comunicació i noves tecnologies
- Cultura
- Àmbit socioeconòmic i activitats socials privades
- 6. SEGURETAT LINGÜÍSTICA I JERARQUIA LINGÜÍSTICA A SUÏSSA I ESPANYA
- Les llengües nacional-estatals generals
- Les fronteres lingüístiques
- Territorialitat oficial monolingüe, bilingüe i trilingüe
- Llengües incloses i llengües excloses
- Llengües grans, llengües menudes
- Llengües minoritàries, llengües minoritzades
- Drets i polítiques públiques en l’àmbit oficial
- Drets, usos i polítiques en els àmbits privats i socials de repercussió pública
- Seguretat lingüística i jerarquia lingüística a Espanya i Suïssa
- Conflictes identitaris i nacionals al voltant de les llengües
- 7. LES POSICIONS POLÍTIQUES A FAVOR DE LA JERARQUIA LINGÜÍSTICA I DE LA SEGURETAT LINGÜÍSTICA A ESPANYA
- 1. El castellà/espanyol, única llengua oficial
- 2. Reforçar la jerarquia lingüística i garantir la preeminència del castellà
- 3. Defensa de la situació actual
- 4. Quatre llengües oficials a tot l’Estat i bilingüisme educatiu, social i institucional en les comunitats autònomes amb llengües cooficials
- 5. Quatre llengües oficials a tot l’Estat i bilingüisme en les comunitats amb llengua pròpia, aprofundint (o no) en les polítiques de suport a les llengües pròpies
- 6. Quatre llengües oficials a tot l’Estat i monolingüisme oficial en les comunitats amb llengua pròpia, respectant els drets lingüístics personals dels castellanoparlants
- CONCLUSIONS
- Canviar la Constitució, canviar les polítiques
- BIBLIOGRAFIA
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte