Un noi s'ha suïcidat. Ha deixat una carta a la mare. Un fals orgull i la por li han anul*lat la capacitat de demanar ajuda. Era alumne de l'institut d'un poble gran. Feia temps que uns companys de classe li feien la vida impossible. Aquella societat queda trasbalsada: companys, amics, pares, germans, professors, veïns... Com passa sovint, no s'ha volgut veure allò que s'intueix o que no ens afecta a nosaltres directament. Però quan s'arriba a una situació límit, les preguntes es disparen, les consciències es desperten, les reaccions són imprevisibles.
Texto
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta