El fet de publicar aquests escrits sobre l’Empordà no converteix Xavier Febrés —un dels estudiosos més veterans de Josep Pla— en un autor monotemàtic. També ha publicat llibres sobre França, Itàlia, Grècia o l’Argentina. Senzillament, li agrada aquest tros de país, l’ha recorregut amb un deteniment especial i descabdella una història que encaixa totes les peces gràcies a l’estil consolidat per l’autor a l’hora de mirar el món i invitar a gaudir-ne.
"Apologia de l'Empordà" arrenca amb un capítol sobre les comarques contigües del Rosselló i el Vallespir, perquè fa temps que intenta convèncer els amics i els coneguts que alguns dels indrets més inspirats de l’Empordà se situen a les terres catalanes de França. A continuació recorre els misteris de Cadaqués i el cap de Creus, la capitalitat de Figueres, els pobles de l’Alt Empordà, les terres i els mars del comtat d’Empúries, el Quadrat d’Or del Baix Empordà, els voltants de Palafrugell, les ombres del massís del Montgrí i els confins de Palamós i Sant Feliu de Guíxols
- Som un país de frontera
- El contraban al Pertús o l’art de dissimular
- Tinc afillat un ametller bord al cim del coll de Banyuls
- Elegia i revelació sota la parra del restaurant del Bisbe a Ceret
- Una visita incòmoda al memorial de l’exili a Ribesaltes
- Les ostres manyagues de Leucata i el cel de l’amistat
- «El senyor Pus no hi és plus» o la mentida de la mort
- Retorn a la Maçana: «Oh companyia! Oh deslliurant presó!»
- Aquella sensació intrauterina a la platja de Polilles
- Solemnitat del tros de vinya heretat al poble de Venus
- Misteris de Cadaqués i el Cap de Creus
- Escapada al cap de Creus per repassar la lliçó
- Els senglars han arribat nedant a l’illa de Portlligat
- Les patacades de Dionís Baró el dia de Sant Sebastià
- El temple de Venus no es veu a cap Norfeu, però hi és
- Vaig abraçar el plàncton contra el meu pit a cala Jóncols
- Alguns dies penso en Portbou com un mal rotllo
- La tècnica de la pedra seca contra l’abrasió del temps
- Una discussió amb el psicoanalista a Sant Pere de Roda
- Figueres, la capital
- Deulofeu va predir la independència de Catalunya o no es pot ser savi i de Figueres
- Record del tabernacle federal a la rebotiga de can Canet
- Figueres es perd un edifici únic de l’arquitecte Ruiz-Geli
- Relleu generacional a la terrassa del Motel amb tramuntaneta
- El deliri del xiprer al millor indret per celebrar-lo
- Defensa de la figuera de moro, atacada per la puresa ecològica
- Elegia, segurament irrisòria, de les faves i els pèsols tendres
- Vilabertran i Cruïlles: monument restaurat, ús pendent
- Pels pobles de l’alt Empordà
- La fe terrenal permet descobrir la Via Heràclia als afores de Rabós
- La filosofia d’Aristòtil davant l’immortal arròs a la cassola de Can Mach
- L’orgue de la tramuntana al castell de Quermançó encara espera
- El servei ferroviari fa figa, l’orgullós viaducte de Colera no
- Van privatitzar, van matar la platja lliure de Garbet
- Els monestirs romànics representen coses que no ens expliquen
- La poesia blanca a les basses de Delfià
- Repinten el campanar d’Espolla i sembla que glateix
- Els restaurants de carretera no tenen rànquing
- Les campanes de Cantallops sonen més fort que abans
- L’energia eòlica es queda sense bufera
- Garriguella: ratpenats i aviadors alemanys
- A Sant Climent Sescebes hi xiulen les bales
- A Lladó s’hi va pels restaurants, com a tants altres pobles
- Vam anar a vetllar el poble difunt de Sant Marçal de Quarantella
- Les terres i els mars del comtat d’Empúries
- «Una mar de vinyes» o els romans no ho van inventar tot
- Plega el nostre duc d’Atenes, el nostre deute grec
- El meravellós desembarc dels grecs a Empúries: brindis per una reedició
- L’Hostal Empúries, un privilegi in crescendo
- La comtessa d’Empúries se sorprendria al museu de la vila comtal
- El dia que es va presentar Històries de pescadors de la Costa Brava
- Iniciatives admirables als micropobles, un exemple a Gaüses d’Amont
- L’eloqüència indesxifrada de l’amor, la pluja i el son
- El quadrat d’or del Baix Empordà
- Allò que aprenc quan camino amb amics, el cas dels dos Miquels
- El bosc ja no és el bosc, però encara hi és
- Johann Sebastian Bach al poblet medieval de Palau-sator
- La poma d’Eva ara és d’Aida al mas Saulot
- Les coses tal com les barreja la vida entre Sobrànigues i Colomers
- La muralla ibera d’Ullastret té el color daurat de la mel
- Tornar a riure amb el Grup de Bloomsbury empordanès
- Elegia de l’hivern als camps adormits de Serra de Daró
- El castell i la fonda de Foixà: delícia recòndita, pura meravella
- Retrobada de l’ànec amb naps a Can Bonay de Peratallada
- Atahualpa Yupanqui torna al poble de Monells
- Els voltants de Palafrugell
- Sa carretera veia de Calella com si fos el camí de Damasc
- Repulsió moral i tracte exquisit del senyor Carles Sentís
- Al far de Sant Sebastià encara hi caben més coses, com a l’infinit del seu horitzó
- El mar engolirà les Voltes de Calella i l’emperador Neró aplaudirà
- Tornen a esgarrapar la bellesa violentada de la platja de Llafranc
- Un cigar Partagás a l’ombra dels tamarius de Tamariu
- Això només ho entenem els que vam conèixer en Boris
- La Banyera de la Russa a la finca de Cap Roig
- El mar dels poetes, el mar de Josep Martí Clarà, «en Bepes»
- La mort del noble Vehí i la vida del músic Bastons
- El sol encén la punta des Plom, a la clova de sa Tuna
- Coral romput i coral furtiu
- La matèria amorosa dels garrofers a la carretera d’Aiguablava
- L’essència del vell camí d’Ermedàs contra vents, xalets i marees
- Les carreteres secundàries no són gens secundàries
- Mont-ras és un poble curiosíssim
- A l’ombra del massís del Montgrí
- «Torroella, vila vella» ha rejovenit força
- Els déus amagats a les vinyes de Mahalta
- Les noves i les velles tensions al voltant de les illes Medes
- La immortalitat dels peus de porc de Can Mercader
- Vergonya i vituperi: al mirador del Pedró de Pals ja no s’hi mira res
- Els confins de Palamós i Sant Feliu de Guíxols
- Quan anàvem a banyar a cala Estreta pel camí del bosc
- El luxe natural i el de llegenda a la platja del Castell
- El catedràtic de Prehistòria i la prehistòria sobre el terreny
- El Tribunal Suprem situa les illes Formigues on han estat sempre
- La succió entesa com a èxtasi cultural, orgullós i audible
- L’únic dia que vaig entrar a l’Hostal de la Gavina
- Matí de platja sense banyador a la meravella de sa Conca
Text
Àudio
Adobe DRM
Introduïu al vostre compte