Entre las grandes ciudades que apoyaban -y se beneficiaban- del proceso centralizador del final de la Edad Media, construido en torno al impuesto, y las comunidades campesinas que sobre todo sufrían sus consecuencias, existía un abanico de pequeñas ciudades que tuvieron un papel clave en la consolidación del poder real. El caso de una villa valenciana como Castellón permite analizar el encaje de los poderes locales en un marco administrativo cada vez más centralizado, y comprender las estrategias de los dirigentes municipales ante unos cambios que amenazaban su hegemonía. El estudio de los prohombres que gobernaban la vida pública, con las bases económicas y sociales de su poder, y las políticas que llevaban a cabo, define un modelo de juego político local propio de estos núcleos medios, menos asfixiado por las facciones que en las grandes ciudades y más dinámico y conflictivo que en los lugares estrictamente rurales.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índex
- Introducció
- Capítol I. La delimitació d'un grup de poder
- El consell de la vila: un terreny vedat
- Notables locals i prohoms menors
- Cap a una concentració de poder municipal
- El factor institucional: règims electorals i canvi dinàstic
- Un municipi oligàrquic?
- Capítol II. Llauradors, burgesos i menestrals
- Un sostre de cristall: els límits del poder camperol
- Fluctuacions i reequilibris de l'hegemonia burgesa
- Els llinatges dominants: unes famílies complexes
- Dirigents burgesos en una República de llauradors
- Capítol III. Poder econòmic i poder polític
- El llindar de riquesa: del marc jurídic a la pràctica real
- Un grup polític econòmicament desigual
- La reducció dels desnivells de riquesa
- Nucli oligàrquic i grans fortunes
- Entre el patrimoni familiar i l'activitat política
- Una política definida pels nivells de Fortuna
- Capítol IV. Solidaritats familiars i veïnals
- Un marc administratiu: la parròquia
- Oficis. Cofraries i almoines
- De la cèl·lula conjugal al llinatge
- La transmissió del patrimoni: dots i herències
- Les aliances matrimonials
- CapítolV. La Terra: la base més sólida dels patrimonis
- Llauradors i terratinents
- Una agricultura cerealista oberta a les innovacions
- El recurs al treball dependent
- Cedir l'explotació de la terra
- Capítol VI. El control d'un mercat local
- Els beneficiaris d'una demanda pagesa
- Especular amb cereals
- Les inversions censalistes
- L'estratègia rendista
- La gestió de la fiscalitat
- Capítol VII. Els mecanismes electorals i la política municipal
- Cap a un consell més obert
- Un consens de faccions: la cooptació indirecta
- La insaculació: una solució imposada
- La dictadura dels consellers reials
- Una insaculació domesticada
- Entre el domini local i les pressions exteriors
- Capítol VIII. Processar i castigar: la justícia del prohoms
- La maquinària judicial
- Una autoritat contestada
- Multes, composicions i penes corporals
- En la presó de la vila
- Els bàndols: entre la vendetta i la política
- Capítol IX. La fiscalitat municipal: entre la gestió pública i el negoci privat
- Un endeutament aclaparador
- Les cises: una taxa sobre el consum
- La gestió de la peita
- Impost municipal i cultura política popular
- Conclusions
- Fonts i bibliografía
Text
Audio
Adobe DRM
Login to your account