Entre les grans ciutats que recolzaven -i es beneficiaven- del procés centralitzador de la fi de l'edat mitjana, construït al voltant de l'impost, i les comunitats camperoles que sobretot en patien les conseqüències, hi havia tot un ventall de petites ciutats que tingueren un paper clau en la consolidació del poder reial. El cas d'una vila valenciana com Castelló permet analitzar l'encaix dels poders locals en un marc administratiu cada vegada més centralitzat, i comprendre les estratègies dels dirigents municipals davant uns canvis que n'amenaçaven l' hegemonia. L'estudi dels prohoms que governaven la vida pública, amb les bases econòmiques i socials del seu poder, i les polítiques que duien a terme, defineix un model de joc polític local propi d'aquests nuclis mitjans, menys ofegat per les faccions oligàrquiques que a les grans ciutats i més dinàmic i conflictiu que als llocs estrictament rurals.
- Cover
- Title page
- Copyright page
- Índex
- Introducció
- Capítol I. La delimitació d'un grup de poder
- El consell de la vila: un terreny vedat
- Notables locals i prohoms menors
- Cap a una concentració de poder municipal
- El factor institucional: règims electorals i canvi dinàstic
- Un municipi oligàrquic?
- Capítol II. Llauradors, burgesos i menestrals
- Un sostre de cristall: els límits del poder camperol
- Fluctuacions i reequilibris de l'hegemonia burgesa
- Els llinatges dominants: unes famílies complexes
- Dirigents burgesos en una República de llauradors
- Capítol III. Poder econòmic i poder polític
- El llindar de riquesa: del marc jurídic a la pràctica real
- Un grup polític econòmicament desigual
- La reducció dels desnivells de riquesa
- Nucli oligàrquic i grans fortunes
- Entre el patrimoni familiar i l'activitat política
- Una política definida pels nivells de Fortuna
- Capítol IV. Solidaritats familiars i veïnals
- Un marc administratiu: la parròquia
- Oficis. Cofraries i almoines
- De la cèl·lula conjugal al llinatge
- La transmissió del patrimoni: dots i herències
- Les aliances matrimonials
- CapítolV. La Terra: la base més sólida dels patrimonis
- Llauradors i terratinents
- Una agricultura cerealista oberta a les innovacions
- El recurs al treball dependent
- Cedir l'explotació de la terra
- Capítol VI. El control d'un mercat local
- Els beneficiaris d'una demanda pagesa
- Especular amb cereals
- Les inversions censalistes
- L'estratègia rendista
- La gestió de la fiscalitat
- Capítol VII. Els mecanismes electorals i la política municipal
- Cap a un consell més obert
- Un consens de faccions: la cooptació indirecta
- La insaculació: una solució imposada
- La dictadura dels consellers reials
- Una insaculació domesticada
- Entre el domini local i les pressions exteriors
- Capítol VIII. Processar i castigar: la justícia del prohoms
- La maquinària judicial
- Una autoritat contestada
- Multes, composicions i penes corporals
- En la presó de la vila
- Els bàndols: entre la vendetta i la política
- Capítol IX. La fiscalitat municipal: entre la gestió pública i el negoci privat
- Un endeutament aclaparador
- Les cises: una taxa sobre el consum
- La gestió de la peita
- Impost municipal i cultura política popular
- Conclusions
- Fonts i bibliografía
Texto
Audio
Adobe DRM
Ingrese a su cuenta